La Comissió de Cogestió anuncia als treballadors de TV3 la primera Jornada de Treball amb especialistes al Parlament

Dilluns passat, 9 de setembre, la Comissió de Cogestió de TV3 hem fet dues xerrades informatives per als treballadors de la casa, a l’auditori del CEI, una al matí i una altra a la tarda, per tal d’explicar com avança la proposta del nou model empresarial per a TV3 i per a la CCMA i, sobretot, per debatre idees, reflexions, inquietuds i propostes d’acció entre la cinquantena d’assistents que hem tingut, molts dels quals també han participat en l’enquesta de Cogestió que els hem fet a mans.

Després d’un breu repàs de l’activitat de la Comissió, des de la seva creació a primers d’any fins a dia d’avui, hem anunciat la realització de la primera Jornada de Treball de la Comissió de Cogestió amb representats de tots els grups parlamentaris el proper divendres, 13 de setembre, al Parlament, amb la participació de quatre especialistes convidats, contactats i proposats per nosaltres, a saber:

• Albert Serra, director de l’Institut de Governança i Direcció Pública d’ESADE;
• Holm-Detlev Köhler, professor d’Economia Aplicada a la Universitat d’Oviedo, politòleg, economista i sociòleg alemany, especialista en cogestió;
• Alfonso Vázquez, director de Hobest Consultores, expert en democràcia empresarial i participació amb especial èmfasi a les cooperatives del País Basc;
• Ricard Fernández, director general de Suara Cooperativa, la cooperativa de treball més gran que hi ha a Catalunya, amb 2.300 treballadors.

La nostra proposta de cogestió s’emmarca dins d’un context internacional que abasta els darrers 150 anys durant els quals ha anat prenent força un moviment empresarial amb els corresponents gurús d’economia els quals bàsicament diuen, sobretot a partir dels anys 1990, que:

“Les empreses són més eficients quan els treballadors participen profundament en la presa de decisions i en la seva gestió.”

Aquesta és una idea que va sorgir el segle XIX en el moviment obrer; durant la segona meitat del segle XIX va ser recollida i canalitzada a través de les cooperatives, les quals van arrelar molt aviat a Anglaterra i a Catalunya; i també va ser recollida pel moviment anarcosindicalista en forma d’autogestió en què els propietaris havien de ser els treballadors. Més endavant, des de l’àmbit de la socialdemocràcia d’Alemanya, surt el model de cogestió (Mitbestimmung) en què els treballadors, sense ser els propietaris de l’empresa, participen activament als seus màxims òrgans de govern.

Altres experiències complementàries i interessants apareixen en els models de millora contínua fins a la qualitat total (Kaizen, toyotisme) impulsats pel Japó i Corea del Sud, els quals giren bàsicament entorn de l’autocrítica per a la millora dels processos de treball. En aquesta mateixa línia però culturalment més propers tenim les experiències de les empreses cooperatives, en què els resultats dels treballs dels grups d’autocrítica, anomenats “nodes”, passa a ser documentació formal de l’empresa respecte de la qual la direcció té la responsabilitat de posicionar-se i de respondre-hi.

A les empreses tecnològiques de Califòrnia, als EUA, des dels anys 1970, han aparegut altres fórmules dins de l’òrbita del neoliberalisme, les Stock Options, originalment un mecanisme d’implicació i de participació dels treballadors en la feina del dia a dia mitjançant el repartiment d’accions de l’empresa.

Aquest tombant de segle XXI, sorgeix amb molta força el concepte Wiki o de treball col·laboratiu, que ve a demostrar que quan la informació circula i les relacions laborals no són jeràrquiques sinó que són entre iguals i col·laboratives, les empreses són capaces de tirar endavant projectes complexos i de qualitat; penseu per exemple en la Vikipèdia o bé en tot el món del programari lliure.

La cultura empresarial comuna generada per totes aquestes experiències diverses es pot resumir i concretar en:

• la substitució de la confrontació per la col·laboració;
• l’aprofitament del coneixement col·lectiu en benefici de l’empresa;
• la motivació dels treballadors per impulsar iniciatives de millora constant;
• la transparència en la gestió;
• la flexibilitat adaptativa als entorns canviants;
• una estratègia empresarial elaborada i assumida alhora per propietat (o accionistes) i treballadors.

És a partir d’aquí que la Comissió de Cogestió hem endegat un projecte constructiu, ambiciós, il·lusionant i en positiu per a, dins del marc de diàleg estable iniciat recentment amb tots els grups parlamentaris i durant els propers mesos, impulsar i explorar aquest ingent bagatge col·lectiu i intentar adaptar-lo de la millor manera possible a la nostra empresa en particular (TV3 i la CCMA), tot posant la vista en la definició d’un possible futur nou model de cogestió empresarial català del qual se’n podria beneficiar tot el país i la societat en general.

Les circumstàncies actuals són les que són, tots ho sabem, però és justament en aquestes mateixes circumstàncies que la proposta ha sorgit, està madurant, està quallant i, almenys fins a dia d’avui, està sumant suports, esforços i està tirant endavant malgrat tota mena de previsions en contra i malgrat tot tipus de manifestes dificultats, tant externes com internes. Prova d’això ha estat la durada, l’interès mostrat i la quantitat i tipus de qüestions plantejades en els debats que s’han produït en totes dues xerrades, sempre dins d’un clima distès, franc i tranquil i dins de la diversitat pròpia i característica de la casa.

Estem en contacte!

La Comissió de Cogestió