Divendres 13 de setembre va celebrar-se al Parlament de Catalunya la primera jornada de treball per promoure la cogestió a TV3 i a la CCMA. Promoguda per la comissió de cogestió de TV3, van assistir-hi representants dels grups parlamentaris, una desena de membres de la comissió de cogestió de TV3 i diversos convidats -Mònica Reig d’ESADE, Joan Corbella de la UPF, Joan Carles Gallego, de CCOO, i Josep Maria Àlvarez de la UGT-, els quals van escoltar i dialogar amb els quatre especialistes convocats.
Albert Serra: “La qualitat de les institucions es clau.”
El primer a parlar va ser l’Albert Serra, director de l’Institut de Governança i Direcció Pública d’ESADE, que va dir que la clau de l’èxit dels països plenament desenvolupats no rau en l’economia ni en el lideratge polític, sinó en la qualitat institucional del seu sistema públic, que és la base perquè els comportaments generin confiança. Va afegir que a Catalunya les polítiques i els serveis públics han evolucionat molt aquestes últimes dècades, però que l’organització del sistema públic s’ha quedat antiga i estancada, i això ha condicionat i degradat el resultat final. Segons Serra, els mitjans de comunicació públics són una peça clau d’aquesta qualitat institucional, perquè engreixen i connecten tots amb tot, marquen l’estil de ser i de fer en una societat, i ens permeten percebre’ns els uns als altres. Això els converteix en sistèmics. Per Serra, però, els professionals que hi treballen han de ser capaços d’autoregular-se d’acord amb uns principis clars, en la línia del jurament hipocràtic dels metges, un “ethos” professional que serveixi de referència per al comportament dels treballadors, i que només així poden legitimar-se en tant que professionals. | Resum de la ponència →
Alfonso Vázquez: “El pacte previ propietat-treballadors es necessari i suficient per iniciar el procés de canvi amb expectatives d’éxit.”
Alfonso Vázquez, consultor especialitzat en reorganització d’empreses, amb molta experiència a les cooperatives del País Basc, va dir que el concepte de “mà d’obra”, que està basat en el treball físic, alienat, està deixant pas al concepte de “treball de coneixement”, en què pensament i acció van junts, però que la majoria d’empreses encara s’organitzen de la mateixa manera jeràrquica tradicional. Això frena i dificulta aquest tipus de treball, que necessita plena autonomia per poder funcionar bé. Segons Vázquez, durant el procés de canvi d’un sistema jeràrquic a un d’autònom l’important és desmuntar les estructures existents, que condicionen i defineixen la gestió, perquè sinó es reprodueixen i es torna al mateix. Va afegir que això es pot fer en qualsevol tipus d’empresa, i va insistir en què no és un procés tècnic, sinó polític, humà, en què tothom potencialment pot canviar, millorar la manera com treballa, i que al final del procés no hi ha una suma zero, en què uns han perdut —els directius— i uns altres han guanyat -els treballadors-, sinó que tothom, l’empresa en el seu conjunt, hi surt guanyant. | Resum de la ponència → | Entrevista a Alfonso Vázquez
Holm-Detlev Köhler: “El model de cogestió ha estat un avantatge competitiu per a Alemanya.”
Holm-Detlev Köhler, sociòleg a la Universitat d’Oviedo, i especialista en el model alemany de cogestió va explicar que es tracta d’un model que va començar el 1951, un moment històric molt particular en què ningú, ni empresaris ni treballadors, n’estava gens convençut ni satisfet. Al llarg dels anys, però, s’han anat fent evidents els avantatges que té i que l’han convertit en un pilar fonamental del capitalisme alemany. Els efectes han estat la implantació d’una cultura de negociació constant, amb molt de respecte pels interessos de l’altra part, molta informació sobre la gestió i molta consulta als treballadors. Tot això ha implicat una baixa conflictivitat laboral, i ha permès una estabilitat que ha facilitat la planificació a llarg termini amb moltes garanties d’èxit. Köhler va dir que és el factor principal que explica perquè a Alemanya, on el PIB va baixar encara més que a Espanya, pràcticament no ha augmentat l’atur. | Resum de la ponència → | Entrevista a Holm-Detlev Köhler
Ricard Fernández: “La participació dels treballadors millora la productivitat i facilita la innovació.”
Ricard Fernández, director general de SUARA, la cooperativa de treball catalana més gran, amb 2300 treballadors, va dir que cooperar a la feina és una habilitat que s’ha d’aprendre, i que ells ho fan sobretot a través dels “nodes”, grups de treball autoorganitzats pels treballadors que aprofundeixen qualsevol idea sobre un nou negoci, una innovació o la resolució d’un problema. Als nodes se’ls dóna facilitats per treballar, i les conclusions a les que arriben passen al consell rector i al director general, que estan obligats a tenir-los en compte i a donar-los una resposta. La participació dels treballadors està sempre molt present, amb assemblees amb molt de contingut, i molt preparades amb tothom abans. Tot això, va explicar Fernández, es fa per aprofitar l’intel·lecte col·lectiu, però per fer-ho calen lideratges forts, molta transparència, molta rotació en els càrrecs, etc. També va dir que en una cooperativa sempre hi ha crítiques, sempre s’analitza a fons tot, encara que les coses vagin molt bé, a diferència de les empreses convencionals, on sovint hi ha massa cofoïsme i autosatisfacció. | Resum de la ponència → | Entrevista a Ricard Fernández
Com es pot abordar la introducció de la cogestió a TV3?
Per Albert Serra no existeixen fórmules escrites, simples ni d’aplicació ràpida o automàtica, sinó que cal, de debò, aprendre a gestionar la complexitat, treballar sense presses sobre una trajectòria històrica llarga, i que l’èxit passa pel canvi dels comportaments col·lectius i per això no n’hi ha prou amb fer noves lleis, tot i que també són necessàries per poder fer els canvis amb garanties.
Per Alfonso Vázquez la quantitat i complexitat de les feines que es fan a TV3 no són cap impediment, sinó que és el tipus d’empresa on és més factible implantar la cogestió, perquè la intervenció humana és molt directa i, en canvi, molt poc dirigida o automatitzada des d’una “màquina”. Preguntat sobre el tema, Alfonso va dir que no s’han de prendre les decisions assambleàriament, que el que funciona són les dinàmiques que potencien l’autonomia professional entorn de l’activitat productiva concreta, dins d’un cert caos poc equilibrat -feliçment ingovernable, en paraules de Ricard Fernández-, ja que és allà on es comparteix el coneixement efectiu, on surten i s’implementen noves idees, noves iniciatives…
Des de TV3 estem promovent l’oportunitat de reflexionar, de parlar, d’explorar noves vies i nous camins des de diferents òptiques, des de diferents sistemes, perquè volem contribuir a fer possible d’anar trobant sortides a la situació de crisi institucional actual i d’anar construint el futur entre tots. Hem començat! T’hi apuntes?
Comissió de Cogestió de la CCMA 
